Obersàxar Titsch - romontsch sursilvan

Ils Gualsers han priu cun els els loghens colonisai in aschinumnau tudestg svizzer da muntogna originar ed unic ch'ei sesviluppaus dil vegl tudestg da scartira. En lur isolaziun e savens sco vischins dils Romontschs, han els conservau quel sur tschentaners bunamein a moda genuina. A Sursaissa ein biars nums locals e nums da cultira restai romontschs e l'influenza romontscha ei stada naven dall'entschatta avon maun. En certs plaids ei la semeglia cul romontsch claramein visibla:

Ils Gualsers immigrai eran beingleiti ella maioritad, ed il romontsch ei vegnius catschaus anavos. Da principi anflein nus a Sursaissa ils medems tratgs caracteristics sco tier ils auters Gualsers, mo nus havein suns specifics che sedifferenzieschan dils auters. Cheu daventa per exempel in «ü» in «i», in «ö» in «e». Nus schein: «fiif», «filla», «Mili»; «leescha», «feena», «Eel». En auters loghens din ins: «füüf», «fülla», «Müli»; «lööscha», «fööna», «Ööl». Il sun «a» vegn era pronunziaus autramein e perquei scrivin nus quels plaids a moda differenta. Igl «ä» scret pronunziein nus a moda memia aviarta, perquei duvrein nus igl «a» ed ei tuna sco «sagen», «wagen» el tudestg da scartira. Il secund sun «a» tuna serrau, enzatgei denter in «a» aviert ed in «o» e nus scrivin el «à». Exempel: «Ààra» (Arm), «wààra» (warm); vegn pronunziau sco en engles «warm», «arm». «An wààrma Tee waarmat» (ein warmer Tee wärmt). Attenziun! «Haarz» (Herz), «Hààrz» (Harz); «faara» (letztes Jahr); «fààra» (fahren).

La megliera avertura, il turissem, la domiciliaziun d'auters dialects svizzers e l'influenza dil lungatg da scartira sur las medias ein facturs che procuran che nies dialect vegn nivellaus resp. piarda sias atgnadads. Aschia audan ins per exempel «Bluama» enstagl «Maija», «Butter» enstagl «Britschi», «Mond» enstagl «Mààna», «Schinka» enstagl «Tschungga», «Frosch» enstagl «Hoschpal», «Kurva» enstagl «Ràngg», «woona» enstagl «hüsa», «immar» enstagl «àlbig» ni «alliwiil», «drackig» enstagl «bschissa», «grààd» enstagl «kredig». Il dialect vegn denton tgiraus dapi biars onns dall'Uniun da teater da Sursaissa che dat mintg'onn cun success in toc en «Obarsàxertitsch». Per promover il lungatg han ins era creau la broschura «Obarsàxartitisch in dr Schual» ni las publicaziuns da Pro Supersaxa (da retrer tier l'administraziun communala).

A Mundaun vegn discurriu sursilvan. Il romontsch ei sesviluppaus entras l'uniun dil latin e dil retic. Oriundamein era il territori linguistic hodiern dil romontsch colonisaus da Celts e Rets. Davart il lungatg e la veta da quels dat ei denton strusch informaziuns cumprovadas. La Rezia ei vegnida romanisada sur plirs tschentaners ed igl ei sesviluppau in niev lungatg – il romontsch.

Ils lungatgs ufficials dalla vischnaunca dad Obersaxen Mundaun ein il romontsch ed il tudestg.